Nit primera

Nit primera (fragment): Era una nit meravellosa, una nit d’aquelles que només poden existir, estimat lector, quan som joves. El cel era tan estelat, tan brillant la celístia, que, mirant cap allà dalt, hom sense voler sentia la necessitat de preguntar-se: ¿És que pot haver-hi, sota aquest cel, gent malhumorada o plena de capricis? És aquesta també, estimat lector, una pregunta pròpia de gent jove, però ¡tant de bo el Senyor us l’enviï sovint a la vostra ànima! I, parlant de gent capriciosa i malhumorada, no puc deixar de recordar la meva decorosa actuació en tot aquest dia. Des de bon matí que ha començat a afeixugar-me algun tipus de sorprenent melangia. De sobte m’ha semblat que tothom m’abandonava, a mi, un solitari, que tots se n’allunyaven, de mi. Per descomptat que hom podria preguntar: ¿Qui és ¨tothom¨? Perquè vet ací que ja són vuit els anys que visc a Peterburg, i no he sabut establir gairebé ni una sola coneixença. Però, coneixença, ¿per a què? Sense això, prou que conec tot Peterburg; heus ací el motiu pel qual m’ha semblat que tothom m’abandonava quan Peterburg sencer s’ha aixecat i de sobte ha marxat a la datxa. M’ha resultat terrible quedar-me tot sol, i durant tres dies he estat vagant per la ciutat, sumit en una profunda malenconia, realment sense saber què em passava. Tant si anava jo a la Névskill, com si al jardí, com si errava pel moll... ¡ni un d’aquells que jo estava acostumat a trobar, durant tot l’any, en aquell mateix indret i en aquella mateixa hora! Ells, és clar, no em coneixen; però jo, prou que els conec, a ells, ¡i tant, que els conec! Gairebé sé de memòria la fisonomia de cadascú, i amb goig els miro quan estan contents, i tot em contorbo quan els veig afeixugats. [...] ~ “Les nits blanques”, de F. M. Dostoiévskill (editorial “El Toll”). Edició especial il·lustrada i amb CD-Àudio. ISBN: 978-84-943936-1-7