Dostoiévskill i l’enigma rus

“Dostoiévskill i l’enigma rus”, Xavier Diez* ~ Material complementari inclós en l’edició del llibre “Les nits blanques”, de F. M. Dostoiévskill. (Fragment de mostra): La relació entre Rússia i occident sempre ha estat ambigua. Ha combinat alhora atracció i recel, fascinació i rebuig, enlluernament i recança. Des d’una perspectiva centre-europea, hi ha l’omnipresència del fantasma de la invasió dels bàrbars, indefectiblement provinent de les estepes orientals, de pobles mig civilitzats i comportament salvatges. A aquest prejudici incrustat molt especialment entre els pobles germànics hi ha la seva correspondència russa, tot contemplant l’oest com a nacions organitzades de mirada superba i pràctica agressiva que ansien colonitzar i expansionar-se per les fèrtils terres de l’est, com a suma d’estats i conglomerats polítics d’alta cultura i tecnologia, i que tanmateix, resulten materialistes i superficials, individualistes i indiferents al patiment humà. I no cal remuntar-se a l’època dels cavallers teutons o la guerra dels Trenta Anys per a observar aquesta conflictiva relació. En ple segle XIX hi ha la memòria viva de la desastrosa invasió napoleònica de la Grande Armée, una referència constant en la memòria popular, i que és novel·litzada a “Guerra i Pau”, de Tolstoi. Un record que, vist des d’aquesta banda del Continent, se centra més en la tragèdia dels invasors que en el patiment dels envaïts, que, amb la seva estratègia de la terra cremada, mostren un sacrifici inhumà de la seva població, alhora que expressa una determinació extrema. ~ Rússia, també com Espanya o Turquia han estat, i són, societats europees perifèriques, de frontera. Això comporta que al luxe de la fascinació s’afegeix el llast de la desconfiança i el prejudici. I, certament, encara que la història europea és essencialment violenta, la potència de la cultura i la seva capacitat d’influència política ha propiciat una imatge entre exòtica i perillosa dels pobles que desconeixen, malgrat compartir una matriu civilitzadora. ~ Conèixer el present, amb una Rússia actual assenyalada com a responsable de no se sap ben bé què, ajuda a comprendre el passat. Rússia mira a occident amb admiració i recel. Amb admiració perquè enveja el progrés material i la despreocupació amb què sembla viure la seva gent. Amb recel, perquè se senten tractats amb una certa condescendència occidental, perquè percep les societats europees amb un punt de materialisme i frivolitat. Els russos del XIX es reivindiquen com a més espirituals. Els del XX, potser sense confessar-ho, també, car en certa mesura el comunisme o el nacionalisme no deixa de ser una expressió de religiositat laica. ~ I, tanmateix, a l’època de “Les nits blanques”, l’influx dels invasors francesos és perceptible, molt especialment en ciutats modernes i relativament cosmopolites com Peterburg. [...] ~ *Xavier Diez (Barcelona, 1965), doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres, escriptor, historiador i docent.~ “Les nits blanques”, de F. M. Dostoiévskill (editorial “El Toll”). Edició especial il·lustrada i amb CD-Àudio. ISBN: 978-84-943936-1-7