Fragment de l'obra “Les nits blanques”, de F. M. Dostoiévskill

Però, digueu, Nàstenyka, ¿per què en aquests minuts l’alè queda retingut? ¿Com és que, per algun encanteri, per alguna estranya rampellada, s’accelera el pols, s’adollen les llàgrimes dels ulls del somniador, cremen les seves galtes pàl·lides i humides, i tot el seu ésser queda ple d’una inexpressable felicitat? ¿Com és que nits senceres d’insomni passen com en un instant, en un inesgotable estat d’alegria i felicitat, i quan l’aurora toca la finestra amb el seu raig rosat i la sortida del sol il·lumina l’ombrívola cambra amb la seva dubtosa i fantàstica llum, com aquesta que tenim ací en Peterburg, el nostre somniador, esgotat, exhaust, cau sobre el llit i, adormint-se amb un dolç doloret al cor, interromp l’èxtasi del seu convuls i malaltís esperit? ~ “Les nits blanques”, de F. M. Dostoiévskill (editorial “El Toll”). Edició especial il·lustrada i amb CD-Àudio. ISBN: 978-84-943936-1-7